El passat 18 de març va ser aprobada la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanasia que ha entrat en vigor el 25 de juny. Per poder implementar-la s’ha elaborat un Model assistencial que regula tot el procés d’acord a la llei. En aquest article us expliquem com és aquest model i de quina manera es desenvolupa tot el procés.
L’eutanasia és una paraula d’origen grec. Està formada per dos mots: pel prefix “Eu”, que significa bé, i “Thanatos”, que significa mort. Així doncs, eutanasia significa, etimològicament, morir bé. De fet, vol dir morir tal i com la persona voldria morir, que és el que pretén el Model assistencial que regula la Llei Orgànica sobre l’Eutanasia. Aquest model es basa en l’atenció centrada en les preferències del pacient. Per tant, posa en marxa als serveis sanitaris perquè es coordinin per tal d’oferir una assitència segons la voluntat expressada pel pacient.
Qui pot sol.licitar l’ajuda a morir
La persona que vol ser ajudada a morir necessita complir uns requisits legals i mèdics.
Els requisits legals per a la prestació del servei són:
- Tenir nacionalitat espanyola, residència legal a Espanya o certificat d’empadronament de fa més de 12 mesos.
- Ser major d’edat i capacitat de fet. El metge o metgessa responsable (MR) ha de valorar l’autonomia de la persona sol.licitant en la presa de la decisió i la seva capacitat per prendre-la.
El requisit mèdic ha de ser un dels dos següents:
- Tenir un patiment greu, crònic i impossibilitant, amb limitació de la seva autonomia física i de les activitats de la vida diària.
- Tenir una malaltia greu i incurable, amb patiment físic o psíquic constant i insofrible, sense posibilitat de millora clínica, certificat pel personal facultatiu responsable.
El procés en 7 passes
- La sol.licitud
El procés s’inicia amb la demanda de l’ajuda a morir per part de la persona a un professional. El ciutadà que demana l’eutanasia pot triar el Metge o Metgessa Responsable (MR) que serà el facultatiu que té al seu càrrec coordinar tota la informació i l’assistència sanitària del pacient. El MR és, conjuntament amb l’equip d’infermeria, qui fa d’interlocutor principal amb el pacient durant tot el procés assitencial. Normalment, el MR és un metge o una metgessa que participa en el procés assistencial principal del pacient, és a dir, aquell que inclou la patologia per la qual el pacient sol.licita l’ajuda a morir.
Malgrat hi hagi aquesta figura de referència, la petició d’ajuda a morir la pot recollir qualsevol membre de l’equip assistencial habitual del pacient, que el farà arribar al MR.
Aquesta petició ha de ser signada de manera voluntària pel pacient i en presència d’un professional sanitari abans de ser incorporada a l’història clínica de la persona que sol.licita l’ajuda.
Si el pacient no compleix els requisits legals i mèdics abans esmentats, el MR denegarà l’assistència, explicant els motius de la denegació i informant que pot presentar un recurs davan la Comissió de Garantia i Avaluació (CGiA). Per part seva, el MR ha de fer un informe explicant clarament i objectivament els motius de la denegació. Aquest informe es fa arribar a la CGiA.
- Procés deliberatiu
Si el pacient compleix els requisits legals i mèdics, s’inicia un procés deliberatiu conjunt entre metge i pacient que dura dos dies. Es tracta de valorar les diverses alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la via d’accedir a cures paliatives. L’objectiu és assegurar que el pacient és absolutament conscient del que representa tot el seu procés i que està ben segur de la tria feta, sigui quina sigui.
El metge trasllada tota la informació per escrit al pacient i en aquest punt tant l’equip sanitari com el pacient ratifiquen on es farà l’atenció per a l’ajuda a morir (domicili, hospital) i si aquesta serà administrada per l’equip sanitari o bé autoadministrada pel propi pacient.
- Segona sol.licitud
Un cop hagin passat, com a mínim, 15 dies naturals des de la primera sol.licitut, la persona que està requerint l’ajuda a morir ha de presentar una segona sol.licitud, complint els mateixos requisits que l’anterior.
Aquesta segona sol.licitud engega un procés deliberatiu, que durarà un màxim de cinc dies naturals en el que poden participar diferents membres de l’equip assistencial i a on es resolen tots aquells dubtes que pugui tenir el pacient.
A les 24 hores d’haber acabat el procés deliberatiu, el metge o metgessa responsable ha de recollir, de la persona que sol.licita l’ajuda, la seva voluntat d’aturar el procés o de continuar-lo. Si vol seguir, es recull aquesta voluntat mitjançant un consentiment informat, que també inclou si el pacient té voluntat de donació d’òrgans i teixits. Si no vol seguir, es manifesta a travès d’un document de revocació.
El metge o metgessa responsable (MR) i, si ho considera necessari, amb l’ajuda de la resta de l’equip assistencial, informarà els familiars i persones properes de la decisió presa per la persona que sol.licita l’ajuda a morir, sempre que aquesta així ho hagi demanat. És molt important que els familiars tinguin la constància que el seu familiar tindrà en tot moment un acompanyament humà, professional i adequat.
- Informe clínic
Després de tot el procés de deliberació, el MR elabora un informe clínic on s’exposa el diagnòstic, el pronòstic, les alternatives terapèutiques i la constatació del compliment de tots els requisits.
- El consultor
El MR consultarà, posteriorment, a un metge o metgessa consultor. Això es fa per tenir una segona opinió i evitar conflictes d’interessos. Aquest professional ha de ser un facultatiu que tingui formació en les patologies que causen la voluntat de sol.licitar l’ajuda a morir pel pacient, malgrat no sigui un metge del seu àmbit sanitari.
Aquest metge consultor elabora un altre informe, màxim al cap de 10 dies naturals després de la segona sol.licitud, que enviarà al MR. Si aquest informe és desfavorable, el pacient pot presentar un recurs, davant la Comissió de Garantia i Avaluació (CGiA).
- La Comissió de Garantia i Avaluació
L’informe favorable del metge consultor posa en marxa, per part del MR i en un termini màxim de tres dies hàbils, la informació del procés al president de la CGiA. Aquesta comissió farà un control previ abans no es faci efectiva la prestació d’ajuda a morir. Es verifiquen, per part de dos membres de la comissió i per part d’un professional mèdic, que es compleixen totes les condicions. En un termini màxim de set dies naturals emetran un informe. En cas de desacord entre els dos membres de la comissió, el cas s’elevaria al ple d’aquesta.
- La prestació de l’ajuda
El president de la CGiA notifica la ressolució de la Comissió al metge responsable, que la traslladarà a la persona sol.licitant.
La prestació del servei es pot fer efectiva en un termini màxim de set dies naturals des que ha estat informat el pacient. En cas d’una ressolució desfavorable, el MR notifica la denegació de l’ajuda i l’informa del seu dret a presentar un recurs.
El pacient al qual li han confirmat l’ajuda ha de fer saber al metge responsable quina modalitat prefereix: administració per part del professional sanitari requerit o bé autoadministració. En ambdós casos s’utilitza la via intravenosa. En cas de l’autoadministració, el pacient el que ha de fer és obrir la clau de pas de la sol.lució.
La via oral serà d’ús excepcional perquè pot tenir efectes adversos que cal explicar convenientment al sol.licitant.
És molt important tenir clar que el pacient estarà atés per part de l’equip sanitari fins al moment de la seva mort.
Finalment, el metge o metgessa responsable traslladarà a la CGiA la documentació que permeti fer una avaluació posterior al servei.
A on fer els tràmits i previsions d’ús
L’espai Tràmits Gencat disposa del tràmit, en què la ciutadania i els professionals disposen dels diferents models de documents que el ciutadà ha de presentar (primera sol·licitud, segona sol·licitud, consentiment informat, etc).
En total, des del moment que el pacient mostra la seva voluntat d’optar a l’ajuda a morir fins que es tanca el cicle passen al voltant d’uns 45 dies.
D’altra banda, en cas de dubtes de capacitació de la persona que requereix el servei es pot recòrrer, en cas que hi hagi, al Document de Voluntats Anticipades. En cas que no hi hagi, el metge responsable pot activar el psicòleg clínic per valorar la capacitació.
En qualsevol cas, també és important subratllar que aquest Model té en compte que el motiu de la sol.licitud no sigui només una malaltia mental. Ha d’existir pluripatologia.
Les previsions de sol.licituds d’aquest servei estan al voltant de les 270 persones / any, sent les patologies degeneratives que afecten el sistema respiratori, les MPOC o malaltia intersticial, i les patologies neurològiques les que estaran més vinculades a aquesta prestació.
Protocol del medicament utilitzat
Les fases de l’administració dels fàrmacs que han de facilitar l’ajuda a morir del pacient estan dissenyades perquè aquest no pateixi en cap moment.
En primer lloc hi ha una pre-medicació amb fàrmacs altament sedants. Posteriorment s’indueix al coma amb fàrmacs pertinents i un cop el personal sanitari està segur de que el pacient està en coma es procedeix al bloqueig neuromuscular.
Objecció de conciència
Els professionals facultatius mèdics, d’infermeria, de psicologia clínica i de farmàcia podran demanar objecció de consciència presentant oposició a dur a terme el procés.
Merce Quesada
