ENTORN I SENSACIONS : ESTIMULACIÓ MULTISENSORIAL

Sensacions, des de l’inici fins la fi

Des del moment en que ens trobem a la panxa de la nostra mare, sentim. Sentim sensacions rebudes per diferents vies, ja siguin des de dins del propi cos, com des de l’exterior.

Aquestes sensacions, es reben pels diferents sistemes sensorials, provocant de cada sensació, una resposta adaptada. Si aquesta sensació es repeteix en el temps, aconseguim realitzar una circuit neuronal, que dona lloc a l’aprenentatge. Per exemple, si toquem una olla calenta, rebem un estímul de dolor, i la resposta adaptada és treure la mà. Després de tocar varies coses calentes, sentint l’estímul de dolor, aprenem que si no ens volem cremar, millor no tocar-ho.

Quan no hi ha problemàtiques  en aquests sistemes, som capaços de desenvolupar habilitats motores, seguidament les perceptiva motores i en últim lloc, desenvolupar la intel·ligència cognitiva.

Què passa quan hi ha una demència i sobretot en estadis avançats?

Quan apareix una malaltia com la malatia d’  Alzheimer,  la malaltia per cossos de Lewy, o una malaltia de  parkinson… En totes elles hi ha tard o d’hora, una pèrdua d’habilitats, inicialment cognitives (alteració en la conducta), posteriorment perceptiva motores  (alteració en el vestit, escriptura…), seguint perun a pérdua de les habilitats motrius (disminució dels reflexes, pèrdua del control postural…), i per últim disminució de la connexió cerebral amb  els sentits.

Els sentits és l’últim que perd l’ésser humà, perquè fins a l’últim moment, seguim sentint, per un sistema sensorial o un altre.

Es poden observar pèrdues d’audició, pèrdues en la vista… però la gran majoria, manté la capacitat de sentir a partir del tacte, la propiacepció i la cinestèsia.

A partir d’aquest moment, des de la residència, iniciem l’estimulació multisensorial, per a proporcionar al màxim de informació a la persona, ja sigui del entorn (visual, auditiva) o del seu propi cos (tàctil, propioceptiva…).

Les diferents intervencions en estimulació sensorial es poden classificar :

• ---

  Estimulació propioceptiva /vibratòria :

  • Relacionada amb les sensacions procedents de la musculatura , les articulacions. La estimulació vibratòria activa els receptors vestibulars i l’objectiu és fer reaccionar al  cos per convidar  a  realitzar  el  moviment, per descobrir el sentit del propi cos i per  localitzar diferents parts del  cos  .
  •                    

• ---

  Estimulació vestibular :

  • Es relaciona amb el sentit de l’equilibri i de la posició del cos en l’espai. El modelatge a base de manipulacions del contorn del cos i balanceig proporcionen a la persona punts de referencia del seu propi cos i orientació en l’espai.                                                          

• ---

  Estimulació tàctil :

  • Son aquelles activitats relacionades amb les sensacions procedents del tacte (temperatura, pressió, dolor i moviment) . És de vital importància perquè referma els sentiments de seguretat i proximitat, importants per les relacions afectives i de comunicació.

• ---

  Estimulació visual:

  • Un element important per la orientació de les persones molt relacionada amb la emoció , la comunicació i el llenguatge. Permet connectar amb l’entorn i els altres.
  •                                                                     

• ---

  Estimulació Auditiva :

  • Es tracta d’oferir sons de diferents tonalitats per fomentar sensacions agradables.
  • De totes les facetes de la memòria el record musical és dels  que és manté fins a  molt avançada la demència.                           

• ---

  Estimulació olfacte-gust:

  • Lea sensacions procedents d’aquest dos sentits estan molt relacionades i per això es treballen conjuntament . Es tracte de manifestar reaccions davant dels estímuls olfactius i ampliar l’espectre de sensacions gustatives que la persona percep.

Aquest tipus d’intervencions  es poden  introduir  durant el dia en totes les activitats de la vida diària ( llevar-se, al bany, als àpats) ,  i en els moments d’oci.

Quan s’apliquen s’observa una millora en el tó muscular, una millor connexió amb  el que esta passant al voltant , una major sensació seguretat amb l’entorn  i amb  el seu propi cos;  i  en alguns casos disminució de les  alteracions de la conducta .

Quan facilitem diferents sensacions , treballant des dels sentits, potser  no recuperem habilitats perdudes, però sí,  i no menys important, els hi podem oferir una millor qualitat de vida.

Anna Capdevila

Terapeuta Ocupacional

Residencia Francesca Roig

Fundació Antònia Roura