Un dels problemes actuals més recurrents en les persones grans, són els problemes d’ennuegament quan es mengen aliments amb determinades consistències . Es manifesta amb tos, excés de salivació o dolor quan s’empassa.
La disfàgia té una gran prevalença en la població, sobretot en l’envelliment, degut a diferents canvis com ara: la transformació fisiològica i anatòmica pròpia de l’edat, per problemes dentaris, reducció de la tensió en la coordinació dels músculs linguals, l’envelliment neuromusculars, etc.
S’estima que el 15% de les persones majors de 65 anys pateix disfàgia i la incidència en centres residencials es calcula en un 40%. Si no es detecta i es tracta correctament pot comportar problemes greus de salut, com pneumònia i aspiració amb elevat risc d’infeccions, també desnutrició i deshidratació.
Es important fer una bona detecció, per això en la residència realitzem el anomenat test de disfàgia, que consisteix a grans trets: en administrar a la persona líquids en diferents textures, i observar : com empassa , quines dificultats presenta, i es monitoritza el nivell d’oxigen en sang mitjançant el pulsioxímetre .
Un cop confirmat el diagnòstic de disfàgia hi ha tot un seguit de mesures que higièniques i posturals que es poden adoptar per ajudar a la persona gran que té problemes de deglució en el moment de beure o menjar:
- Adaptar la textura dels aliments i begudes mitjançant espessidors , gelatines, aigua gelificada… a fi d’evitar ennuegaments i broncoaspiracions de menjar, que poden derivar en infeccions pulmonars.
- Evitar el cansament de la persona a l’hora de menjar fent petits àpats, diverses vegades al dia. Es recomana no estar més de 30 minuts menjant.
- A l’hora de menjar, la persona ha d’estar ben desperta, tranquil·la i sense distraccions.
- La persona gran ha d’estar ben asseguda, amb l’esquena recta, si és possible. En cas d’estar enllitada, intentar incorporar-la i vigilar que tingui el cap una mica inclinat cap avall per facilitar la deglució.
- Col·locar-se a l’alçada dels seus ulls o just per sota d’ells per evitar que aixequi el cap per mirar.
- Utilitzar coberts per donar-li el menjar. El contacte d’una cullereta sobre la llengua estimula l’acte de deglutir. No utilitzar xeringues o palletes, es més fàcil ennuegar-se amb elles. Assegurar que s’ha empassat el menjar.
- Intentar mantenir la persona asseguda com a mínim una hora un cop ha acabat de menjar. Li serà més fàcil fer la digestió i evitarà el retorn de menjar.
- Assegurar que la persona té una bona higiene bucal per evitar infeccions.
A la residencia realitzem diferents formacions durant l’any sobe aquests i altres temes.Tenim en cada menjador identificats els usuaris amb problemes de disfàgia.
Sabem que a molts familiars us agrada portar aliments perquè en gaudeixin ,i a nosaltres també ens agrada, però cal informar-se bé abans de fer-ho ; i en tot cas també cal vigilar que no convidin a altres residents per el risc que això comporta si presenten aquest problema.
Tots plegats hi hem de tenir cura.
Departament de infermeria
Residència Francesca Roig
