Sentir-se acollit, acompanyat i respectat
93 843 29 84
ametlla@fundacioantoniaroura.com

93 870 60 91
granollers@fundacioantoniaroura.com

Dill-Div 10:00-18:00
Horari atenció telefónica

FRACTURA DE FÈMUR

 

Avui en dia, tots sabem que les fractures de fèmur són molt freqüents en la població gran. La majoria de nosaltres coneix a algú que ha patit aquesta fractura (s’ha “trencat” el fèmur).

Però, sabem realment que es una factura de fèmur i perquè es produeix? Perquè es la gent gran la que més pateix aquest tipus de fractura? Podem fer alguna cosa per evitar-ho?

Doncs bé, aquest text vol explicar una mica més sobre el tema i anar responent a les preguntes anteriors.

Per començar, hem de conèixer i situar el fèmur. El fèmur es un os ample, fort i voluminós que es troba en el membre inferior, en la cuixa. És l’os més llarg de tot l’esquelet humà. S’articula amb el coxal (forma part del maluc) per l’extrem superior, i amb la ròtula i la tíbia per la part més distal, es a dir la part inferior.

La fractura de fèmur es pot produir per vàries causes:

  • un traumatisme fort, com un accident de trànsit,
  • per fragilitat òssia produïda per l’osteoporosi o la degeneració associada als pas dels anys (en aquest cas, sol ser la fragilitat la que causarà la fractura, amb la conseqüent caiguda)
  • i per caigudes accidentals

Les caigudes accidentals i la fragilitat òssia, són la causa principal de fractura en la població gran.

Una caiguda és un desplaçament involuntari del cos a un nivell inferior al de la posició inicial, resultat de la pèrdua d’equilibri postural.  La caiguda sol ser des de l’altura de la mateixa persona i ja es suficient per a que es trenqui el fèmur. La majoria de vegades, la lesió es localitza a nivell proximal (es a dir, a la zona més propera al maluc).

Actualment la fractura de fèmur representa un problema sanitari i social de primer ordre, ja que provoca un increment de la mortalitat, del deteriorament funcional i augmenten el grau de dependència i de la institucionalització del pacient a l’any següent de la fractura. En quant a incidència, és més freqüent que les fractures de fèmur les pateixin les dones de 85 a 89 anys.

Hem de tenir en compte els següents factors de risc, que poden provocar més fàcilment una caiguda:

-Físic: Hi ha un deteriorament a nivell funcional associat a l’edat. Això pot provocar una reducció de la marxa i equilibri, moviments més descoordinats i funcions sensorials reduïdes, que també afecten al sistema vestibular i equilibri.

-Ocupacional: pot haver una disminució de les activitats quotidianes i ocupacionals amb l’edat. Les persones grans solen fer menys exercici, tendeixen més a seure la major part del temps i això fa que els entorpeixi a l’hora de caminar i puguin caure.

-Psicològic: Desprès d’una caiguda, poden tenir por a caure i inclús trastorns del son.

-Ambientals: Una mala il·luminació, altura del llit inadequada, absència de recolzament en el bany, superfícies irregulars o relliscoses i aïllament social, poden ser perillosos per a les persones grans.

-Medicaments: L’ús d’alguns fàrmacs (d’antidepressius, antiepilèptics, anticolinèrgics, diürètics i relaxants musculars, …) poden provocar alguns efectes poc òptims per evitar caigudes.

-Malalties associades i les seves complicacions: Les malalties neurològiques, cardíaques, musculesquelètiques, mentals, entre altres, poden fomentar que la persona tendeixi més a caure.

 

Per tant, tenint present tots els factors de risc associats a l’edat avançada, en correlació amb caigudes i fractura de fèmur, hem de procurar augmentar supervisió, sobretot en situacions més de risc: per exemple per la nit, quan la persona vol anar al lavabo, o no pot dormir i s’aixeca del llit, ja que hi ha mala il·luminació i pot relliscar, la musculatura està relaxada i poc activa ….

En conclusió, una bona forma de prevenir aquestes caigudes es conèixer els moments més comuns de caiguda i els factors de risc que la produeixen, per poder prevenir-la i assegurar unes condiciones de vida saludables.

 

Lorena Montes

Fisioterapeuta Residencia Francesca Roig

 

 

 

 

 

 

 

 

Comments are closed.