Antònia Roura

Antònia Roura i Barbany (Santa Eulàlia de Ronçana 1908-Granollers, 2003) era una dona d’una força interior extraordinària, marcada per una profunda fe cristiana que la va guiar a dedicar-se plenament als altres.

Després de jubilar-se com a modista va consagrar-se plenament als més vulnerables, especialment a la gent gran sola i desatesa. Malgrat l’edat i les dificultats econòmiques, va perseverar en el seu somni de crear una llar d’acollida a Granollers, ja que hi havia llargues llistes d’espera per ingressar a l’asil de l’Hospital de Granollers. Així l’any 1978 va fundar la Llar Nostra Senyora de Lourdes, on s’instal·laren inicialment vuit àvies. Dos anys més tard l’activitat es trasllada a la planta baixa i al jardí de can Ramentol, al carrer Nou, després que Martí Llobet va fer la cessió d’ús de la finca. Aquest va ser l’embrió de l’actual Residència Antònia Roura, inaugurada el 1981, un espai aconseguit gràcies a la seva feina incansable, trucant a moltes portes per demanar recursos i de bracet amb Mossèn Blai, rector de la Parròquia de Sant Esteve. Amb aquesta fita assolida, la Fundació Antònia Roura va comprar les plantes superiors de la residència i la Generalitat de Catalunya la va remodelar completament, essent inaugurada l’any 1990. D’aquesta manera la Residència Antònia Roura no només va ampliar la capacitat, sinó que es va convertir en un referent de l’atenció a la gent gran a la ciutat.

L’Antònia va superar els obstacles amb valentia i va deixar un llegat perdurable per a la ciutat de Granollers, basat en la cura i la dignitat humana. La seva obra va ser molt reconeguda per la gent que la va tractar i l’Ajuntament de Granollers la va nomenar Filla adoptiva “per la seva llarga i constant dedicació en benefici de les persones més desvalgudes i per la defensa dels valors ètics, morals i cívics”.

La Fundació Antònia Roura continua la gestió d’aquesta herència impregnada per l’esperit de servei de la seva emprenedora.