Dijous 27 de novembre, la residència Francesca Roig de l’Ametlla del Vallès va celebrar el Dia de l’Antònia Roura, una iniciativa anual del Patronat de la Fundació per mantenir viu el llegat de la seva fundadora. La jornada es va obrir amb una missa oficiada per mossèn Josep Monfort, rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers.
Després es van presentar les obres d’ampliació de la residència, que ja estan en marxa. El projecte inclou la creació de dos nous dormitoris a la planta inferior, previstos per al gener de 2026, i l’ampliació de dos dormitoris individuals de la planta segona, que passaran a ser dobles. Tots quatre comptaran amb bany propi. La inversió total és de 148.515 €, assumida en un 70 % per la Fundació Antònia Roura i en un 30 % pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. Amb les obres acabades, a finals de març, la residència arribarà a les 62 places.
El moment central de la celebració va ser la intervenció de Xavier Ulldemolins, fill de la M. Teresa, neboda de l’Antònia Roura, que va oferir una semblança emotiva i detallada de la figura de la fundadora. Ulldemolins va recordar-la com “la Pedri”, com l’anomenava la família, i com una dona profundament vinculada a la vida social, religiosa i solidària de Granollers. Va evocar els seus anys com a modista i motor del cosidor, la seva dedicació a les peregrinacions a Lourdes i el seu compromís amb iniciatives com Càritas, la Legió de Maria i la catequesi.
Xavier Ulldemolins va destacar especialment allò que, segons moltes persones que la van conèixer, definia millor l’Antònia: «tothom coincideix que era una persona coherent i compromesa, fràgil físicament però forta espiritualment». Va remarcar la seva perseverança, la capacitat de treball incansable i la sensibilitat per atendre les persones grans i soles. També va recordar algunes anècdotes entranyables, com la seva manera serena però ferma de defensar allò que creia, o com entenia la pregària “no com una petició, sinó com un agraïment”.
Segons Ulldemolins, la residència que porta el seu nom és “el seu llegat més important”, fruit d’una vida dedicada a millorar la dignitat i el benestar de les persones grans. Un reconeixement que la ciutat de Granollers va formalitzar el 1998 en nomenar-la filla adoptiva.
La jornada va concloure amb un pica-pica compartit entre persones residents, familiars, equip de la residència i Patronat de la Fundació, en un ambient de record, gratitud i celebració.
